dimecres, 6 de març del 2019


Escriure no és fàcil.

Una cosa és el que pensem o el que diem i l’altre és fer-ho visible en un full de paper, transformar-ho en paraules entenedores pels qui ho llegeixen.

De vegades hem d’escriure articles, discursos o cartes i ens trobem davant d’un full en blanc que no sabem emplenar. Qui ens ho podria fer?

Hi ha moltes persones que voldrien deixar constància del seu pas per la vida amb unes paraules, escrivint la seva pròpia biografia. Qui ens podria ajudar?

Més d’un hauria volgut escriure un poema per homenatjar a un amic o a un familiar. A qui anar a trobar?

Si de veritat desitgeu transformar moltes de les vostres inquietuds en paraules escrites, heu de pensar en un escriptor, en una persona que sàpiga redactar i transformar en paràgrafs el que vosaltres sentiu.

He de dir que soc una escriptora que treballa tots els gèneres literaris i us puc escriure un conte, una poesia, una novel.la, una biografia o un assaig. Ho he fet per a diverses persones i ho continuaré fent per les persones que m’ho demanin.

No dubteu en fer realitat les vostres idees, els vostres pensaments, fins i tot les vostres il·lusions. Us puc ajudar.

Em podeu fer un comentari per a contactar i en parlem en privat.



“ Les paraules són tot el que tenim” (Samuel Beckett)

dimarts, 5 de març del 2019

Presentació "Pedaç a pedaç"




Presentació de “Pedaç a pedaç” d’Enriqueta Moix



Aquest dissabte dia 9 de març a les 19 hores al Museu Arxiu de Montblanc es farà la presentació del primer llibre de relats de la montblanquina Enriqueta Moix.

El llibre “Pedaç a pedaç” conte quaranta-quatre relats, són escrits curts on es narren diverses històries, amb situacions distintes, amb personatges nous, amb actuacions inesperades, amb records del passat, amb problemes psicològics i amb un mantell de sentiments. Cada relat es podria desenvolupar per a ser una novel.la, però tan sols arriba a ser un resum, un fet concís, escrupolosament seleccionat. Són situacions quotidianes, que podrien ser reals i que se situen principalment en ambients rurals. En alguns d’ells s’hi representa la Vila de Montblanc. Les relacions dels protagonistes no són sempre senzilles, de vegades hi ha situacions complexes, dures i plenes de penombres.

divendres, 25 de gener del 2013

 

Quadre de l’exposició “Simbiosi de sentiments”

 

 
 
 
Oli elaborat per la pintora Rosa Mª Piqué i poema escrit per Enriqueta Moix.

La Poesia i la Pintura han fet una composició per a ser visualitzada. Una nova forma de compaginar dues arts.

diumenge, 23 de desembre del 2012

UN ANY D'ABSÈNCIA

Les seves petjades quedaven marcades damunt de la neu tova. Tornava desprès d’un any d’absència. El camí restava desdibuixat, el podia imaginar sota de la gran nevada: argilós, clapejat per còdols de colors i solcat per herbes descompassades. Recte amb pocs revolts, els més pronunciats es trobaven a la baixada que portava al pont.
Les branques de les alzines, dels roures, dels pins i dels xops, suportaven com podien l’assentament de la capa blanca; i els matolls de bruc, de garrí, de romaní i de farigola havien desaparegut sota d’uns petits monticles.
La boira densa ocultava visions irreals i els flocs de neu, eren els únics acompanyats d’aquell jove solitari.
Les cotorres, els cucuts i els pardals havien callat els seus cants, i escoltaven atemorits el vent eixordador. Els cabirols, els conills i els esquirols estaven expectants en els seus amagatalls.
Passat el pont, el jove de cal pastor, va veure la masia enyorada, amb les seves parets de pedra i els porticons de fusta. L’avet ple de llums de colors, es trobava com cada any, al costat de l’entrada. Dues figures petites i borroses el sortien a rebre, ja feia dies que l’esperaven.
El jove en veure’ls va accelerar el pas, i al trobar-se davant d’ells, va sentir l’emoció d’un nen petit. Els va mirar a la cara, i va comprovar que durant aquest any, els seu progenitors havien envellit. Els va abraçar amb totes les seves forces, mentre les llàgrimes li lliscaven per les galtes enrogides de fred. Aquest Nadal el tornaria a passar a casa dels seus pares, tots asseguts a la mateixa taula davant de la llar de foc, com quan era infant, i es llepava els dits amb els torrons de xocolata que feia la mare.
BON NADAL!